Fruits en procés de podriment que al·ludeixen al pas del temps (sense les altisonàncies que pretenen ocultar els tòpics propis del ram); i ben prop dels raïms de taula o per a vi apareixen les raspes, amb la mateixa noblesa que el seu propi passat de sabors i d’aromes. Andreu Maimó: la claror de la seva mirada poetitza totes les coses. Damunt tela, en ceràmica, en escultura, en obra gràfica –veritablement digna de ser contemplada i col·leccionada-, el món de l’artista es va desenvolupant en una tensa quietud.
Fruits in the process of rotting which allude to the passing of time (minus the highflown rhetoric which seeks to conceal the commonplaces proper to the grape); and close beside the bunches of grapes destined for the table or for wine appear the bare stalks, with the same nobility as their own past full of tastes and smells. Andreu Maimó: the clarity of his gaze makes poetry out of all things. On canvas, in ceramic, in sculpture, in graphic art – truly worthy of being contemplated and collected – the artist’s world goes on developing in a tense stillness.
Guillem Frontera